Sorry, but the Princess is in another castle...

Para todos aquellos comesetas que nunca llegaron al octavo castillo, he aquí el verdadero final de Super Mario Bros: El fontanero, su mujer y otras cosas de meter.

Con un 6 y un 4, hago tu retrato

Lude's Portrait by Txuri-UrdinBCN

MSN 7.0 painting. Size: 102x80 pixels. Location: Lude's C:

En la Luna

En 1995 descubrí que lo mejor del día, suele suceder por la noche. Ese año comenzó a emitirse en M-80 En La Luna . Era un programa presentado por Angel Tor, donde los oyentes llamaban, utilizando un alias, para explicar todo aquello que quisieran. Lejos de otros programas nocturnos, basados en el morbo y las desgracias, éste se nutria de reflexiones, de acertijos que algunos proponian para que entre todos los averiguáramos, de comentarios irónicos...

Era un programa muy especial, que lamentablemente, y sin motivo aparente, sólo duró una temporada. La cadena decidió suspenderlo en verano del 96, y ninguna de las partes implicadas ha hecho declaraciones al respecto. Parece que permanecerá para siempre como un misterio.

A veces, existen sucesos efímeros, pero que marcan para toda la vida, y éste es uno de ellos. Internet no deja de sorprenderme cada día, y me sirve de consuelo para saber que mi nostalgia es compartida por otros muchos. Web

Com vaig perdre el meu primer kilo...

La dieta comença a donar els seus resultats i des d'avui puc dir que el meu pes oficial és de 101 kg. He perdut mig kilo més del que em proposar perdre a la setmana, encara que estic una mica decebut, perquè en altres ocasions, havia perdut fins a 2 kg, la primera setmana. Cal dir que encara no he posat en pràctica un dels proposits claus: tornar a la piscina. Encara no hi he anat, però segur que començo demà. I no ho deixaré fins que recuperi l'apel·latiu, que sens dubte mereixo, del Michael Phelps del Vallès.


Bé, qui diu Phelps diu un altre nedador, ehem. No vull ser tampoc fatxenda...

Any nou, vida nova

Des d'avui començo a posar en pràctica tots els bons propòsits d'any nou. Crec que hauria de ser el paradigma d'aquesta espècie de, que sovinteja al gener i sol desaparèixer cap allà el març. Jo solet reuneixo totes aquelles promeses que acostumem a formular per cap d'any: Fer règim, fer exercici, deixar de fumar i aprendre anglès. Tanmateix, hi afegeixo dos desitjos més per fer de tot plegat, un exercici digne del cirque du soleil: Trobar feina i parella.

Hi ha qui dirà que és poc realista proposar-se tantes coses alhora. Algunes d'elles, com deixar de fumar i aprimar-se, semblen ser mútuament excloents. La meva teoria és que, per pura probabilitat, alguna de les promeses reeixirà. Així, com el bon inversor bursari, posseixo una cartera diversificada de bones intencions. A llarg plaç, qualsevol dels propòsits que resulti acomplert es traduirà en bons dividends per la meva autoestima, que és en el fons que persegueixo.

El primer propòsit que he dut a terme és fer dieta. M'he fixat objectius assolibles: passar dels meus 102 kgs actuals (sí, heu llegit bé) als 90 que tenia el març passat. I tot això en un plaç de 24 setmanes, el que fa mig kilo per setmana. La data final d'aquest compte enrera no és casual, sinó que coincideix amb el casament de la Laia i l'inici de l'estiu. S'ha d'estar preparat, perquè com sàviament van cantar dues grans incompreses, Sònia i Selena, "Cuando llega el amor, los chicos se enamoran, es la brisa y el sol..."

Cada dilluns faré públic el meu pes. Com pugui compaginar l'aprimament amb deixar de fumar, penso vendre la idea a TV3. Es titularà Mètode Lude per deixar de fumar i aprimar-se en dos mesos. Tremola Mikimoto!

Hasta pronto, Daniel!

'I've seen things you people wouldn't believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I watched c-beams glitter in the dark near Tanhauser Gate. All those moments will be lost in time, like tears in rain. Time to die.' (Roy Batty)

Mi primera columna... CHISPASSS

Cuando conocí por primera vez la existencia de los WEBLOGS o BLOGS, sentí la imperiosa necesidad de poseer un espacio virtual donde dar rienda suelta a mi creatividad; donde poder plasmar mis pensamientos y evitar así que se pierdan para siempre en el olvido; un lugar donde poder opinar sobre lo divino y lo horrendo...

Espero que este entusiasmo inicial no se desvanezca y actualice este weblog con asiduidad. Creo que es un excelente modo de mantener el hábito de escribir, de crear. Para ello solo tengo un deseo: AU REVOIR, PARESSE!